Aquest llibre d'assajos presenta una panoràmica del desenvolupament del teatre nord-americà des de principis del segle XIX fins a l'actualitat. Mostra els canvis que el teatre va reflectir a mesura que creixia el país i es modificava la societat. Amb cada dècada, una expressió més completa de la cultura nord-americana, amb la seva gran varietat, apareixia en obres de teatre, musicals i revistes. Els assajos analitzen els esforços de figures marginals -sobretot dramaturgs i productors no comercials, afro-americans i dones- per dur a terme una ampliació de l'espectre del teatre nord-americà quant a la dramatúrgia, disseny, representació i construcció dramàtica.

Aquesta col·lecció d'assajos mostra els múltiples aspectes de la contribució que va fer la dona, al teatre americà del segle XIX. En aquest estudi s'ensenyen diversos tipus de dones i els rols que ocupen, així com reflecteix la manera que Susan Glaspell i Sophie Treadwell van ajudar a donar forma al teatre, entre moltes altres que escriurien dècades més tard.

El creixement dels moviments sociopolítics entre els anys seixanta i noranta als Estats Units i a Sud-àfrica va establir els ferms fonaments sobre els quals, amb una força i ímpetu sense precedents, es va forjar el teatre negre d?aquests anys. Forma i contingut van sorgir a l?una del compromís polític i artístic adoptat per aquests artistes contra l?imperialisme, el colonialisme i el racisme occidentals. Per primera vegada en la història, el teatre negre dels Estats Units i de Sud-àfrica analitzava i valorava les arrels negres per a poder il·luminar la recerca d?un futur de llibertat. No obstant això, el context sociopolític i les circumstàncies específiques de cada país han generat igualment els trets distintius del teatre afronord-americà i negre sud-africà (incloses les diferències de gènere) manifestos en ramificacions artístiques totalment heterogènies i úniques.

Quaker characters have peopled many an American literary work—most notably, "Uncle Tom’s Cabin"—as Quakerism has been historically associated with progressive attitudes and the advancement of social justice. With the rise in recent years of the Christian romance market, dominated by American Evangelical companies, there has been a renewed interest in fictional Quakers. In the historical Quaker romances analyzed in this book, Quaker heroines often devote time to spiritual considerations, advocate the sanctity of marriage and promote traditional family values. However, their concern with social justice also leads them to engage in subversive behavior and to question the status quo, as illustrated by heroines who are active on the Underground Railroad or are seen organizing the Seneca Falls convention. Though relatively liberal in terms of gender, Quaker romances are considerably less progressive when it comes to race relations. Thus, they reflect America’s conflicted relationship with its history of race and gender abuse, and the country’s tendency to both resist and advocate social change. Ultimately, Quaker romances reinforce the myth of America as a White and Christian nation, here embodied by the Quaker heroine, the all-powerful savior who rescues Native Americans, African Americans and Jews while conquering the hero’s heart.

Antes de dedicarse por completo a la literatura, T.S. Eliot fue un serio estudiante de filosofía. Este estudio pretende determinar la importancia de este hecho en su desarrollo como crítico literario. La intención es argumentar que el cambio que Eliot hizo de la filosofía a la literatura fue instigado con la esperanza de encontrar en el campo literario un estilo que había vencido durante sus estudios filosóficos.

Acclaimed by many as one of the most gifted essayists and stylists in American letters these last few decades, Richard Rodriguez has left an indelible imprint on the tradition of autobiographical writing of the nation. Rodeño’s study of the four installments of Rodriguez’s self-writing offers an insightful and perspicacious analysis of the evolution and the most controversial elements in this Chicano writer’s production so far. Delving deeply into issues of racial and ethnic identity, sexual orientation, religious background, various types of hybridity, and different forms of socio-cultural adaptation, this book presents all kinds of incisive observations about the contested space(s) that “minority” self-writers are often pushed to occupy in the American tradition of the genre.

Benjamin Drew’s "North-Side View of Slavery: The Refugee, or the Narratives of Fugitive Slaves in Canada" (1856) is a collection of his interviews with former slaves living in Canada who had escaped from the United States, and an invaluable example of the transnational abolitionist movement’s political agenda. These edited oral accounts show how these runaways turned into African Canadians and reconfigured new meanings of Blackness in Canada, set out the foundations of a Black Canadian sense of attachment, and eventually helped to reshape North America by contributing to the birth of the Canadian nation-state.

This first critical biography of radio broadcaster, stage director, and auteur filmmaker Michael Cacoyannis examines his prolific body of work within the socio-political context of his times. Best known as a bold modernist for triple-Oscar-winner ‘Zorba the Greek’, Michael likewise was hailed as an astute classicist for his inventive interpretations of Euripides. Working across several continents and languages, he forwarded feminist, humanist, and pacifist agendas, as he further innovated crafty LGBT narratives of unprecedented artistry and complexity. Despite intense persecution during the Cold War red scare and lavender scare, his casts and crews of frugal cosmopolitans critiqued racism, militarism, sexism, homophobia, and transphobia. Avoiding censorship, job loss, and jail, Michael thereby laid foundations for the 1990s new queer cinema and set the stage for empowering dramas of socio-economic justice in the third millennium. Over his long life and productive career, Michael exposed and espoused the vital truths up his sleeve.

The Rhetoric of Race: Toward a Revolutionary Construction of Black Identity analitza el llegat dels principals estudiosos de la identitat afroamericana: W. E. B. Du Bois, Alain Locke i Amiri Baraka. El propòsit d'aquest volum és investigar i criticar les seues idees per tal de mostrar fins a quin punt els seus esforços a l'hora de crear una definició de la identitat negra no foren tan fructífers com es podria pensar. El llibre tracta d'elaborar una definició revolucionària de la identitat emmarcada dins les següents posicions teòriques: l'exigència del reconeixement d'un passat de sofriment, la rèplica d'allò negatiu respecte a l'afroamericà i la crida-resposta com a forma de comunicació negra. Tot fent servir la retòrica com a punt de partida, s'intenta justificar aquesta construcció des de les posicions filosòfiques defensades per Michel Foucault i Gilles Deleuze. Les idees de Foucault són la base per analitzar les possibilitats que inclou aquesta identitat negra de resistència davant el poder, mentre que les de Deleuze són útils a l'hora d'investigar el replegament cap a si mateix que aquesta identitat realitza per a crear un espai intern. Tot i que forma part d'allò extern, aquest espai intern esdevé punt de trobada de tots els aspectes històrics d'aquesta identitat, ja que parla del que ha estat, és i serà. d'una altra banda, s'argumenta ací que aquesta trobada interna amb les seues múltiples parts porta aquesta identitat a projectar un jo positiu quan ha d'afrontar allò extern. l'anàlisi de les idees d'investigadores afroamericanes com ara Barbara Smith i bell hooks fa de conclusió. El capítol 5 exposa les conclusions a les quals arriba aquest estudi. s'hi analitza la importancia de la música hip-hop dins el món contemporani per a la comunitat afroamericana. Per la seua força cultural i lingüística, el hip-hop posseix el potencial necessari per a construir una idea positiva del que és ser negre als Estats Units per a la joventut afroamericana actual.

Este libro analiza la manera con la que Lee Smith ha dado voz a todos los aspectos de su experiencia tanto como mujer-artista que vive en la América contemporánea como nativa de la Appalachia, una región sureña que todavía conserva un fuerte sentimiento de la tradición oral y de vínculos con la comunidad. Smith revisa y altera el lenguaje y los mitos que han condicionado sus búsquedas de la identidad y han silenciado sus voces. Al realizarlo, explora la relación entre el heroísmo femenino y la creatividad de las mujeres como algo distinto a la de los hombres. En su lucha, las heroínas de Smith reflejan el desarrollo personal y artístico de la escritora. La relación conflictiva de sus personajes femeninos con la auto-afirmación y con el mundo de la Appalachia revela los propios sentimientos ambivalentes de Smith hacia el concepto de individualidad y hacia sus raíces culturales.